Número 110 - 2ª Quincena Diciembre 1996.

---

Taberner y Villalba exponen ECONOMISTES

sus modelos de financiación

Tots hem de tindre clar el concepte de que sense autonomia financiera, no es possible desenrollar plenament l’autonomia politica. Si no disposem de recursos economics suficients, no es poden eixercir les competencies que la Generalitat te transferides.

La Constitucio establix un model general de finançacio de les Comunitats Autonomes, fent excepcio del Pais Vasc i Navarra, a les que per raons de la seua tradicio foral, se’ls permitix tindre un model propi que s’anomena acort o concert economic.

El model general, dins del que estem els valencians, consistix en que la recaptacio i la gestio dels imposts, correspon a l’Estat, el cual posteriorment distribuix els diners entre els governs autonomics.

La ventaja del concert economic, estriba fonamentalment en que dita capacitat de recaptacio i gestio, correspon a la Generalitat, establint-se un percentage d’aportacio al Presupost General de l’Estat, a traves del qual contribuir solidariament a paliar les necessitats d’atres Comunitats Autonomes.

Aixo significa, que si els valencians conseguirem el sistema de finançacio per mig del concert economic, seriem nosatres els qui recaptariem els imposts, fruit del nostre treball i de les nostres activitats, gestionant-los i distribuint les partides de gast, cap ad aquelles necessitats que son mes importants, per a millorar la socio-economia valencian.

Tant es aixina, que aplicant els mateixos parametros que estan vigents en el Pais Vasc i Navarra, el Presupost de la Generalitat, que per a 1997 s’estima que será de 997.000 millons de pessetes, passaria a ser d’un billo hitcents mil millons.

Practicament podriem contar en el doble de recursos, que ben administrats, com en Unio Valenciana hem defes sempre, valdrien per a dur a cap accions de govern i politiques adequades, per a superar la crisis economica actual, i produïnt, com a fruit inmediat, que durant el proxim any, la taxa de paro, que en la nostra Comunitat està dos punt per damunt de la mija estatal, podria reduir-se en un 30%.

Tambe el concert economic, possibilita aplicar una politica fiscal propia, que dinamisaria el teixit agricola i de la chicoteta i mijana empresa, propiciant aixina la reinversio lliure dels beneficis, i fent possible l’acces dels jovens als llocs de treball.

Un atre aspecte important, es que al recaptar directament la Generalitat els recursos, acabariem en el problema que nos representa el deute de l’Estat, en relacio a la nostra Comunitat. En estos moments, el deute acumulat de les transferencies no efectuades, arriba a 80.000 millons, que no sols no hem tingut, sino que la seua falta ha obligat a realisar operacions financeres, per les quals hem pagat 7.000 millons de ptes. en concepte d’interessos. Cuantitats molt importants que s’haveren pogut destinar a inversions reals, que fomentaren l’activitat productiva, i generaren riquea.

Queda ben clar, que en el concert economic, reivindicacio que Unio Valenciana considera imprescindible per al progres dels valencians, trauriem molt mes rendabilitat al nostre treball i a les nostres potencialitats, conseguint ser competitius front al repte europeu, i aumentant aixina el nostre nivell de calitat de vida i benestar social.

Si aixo es aixina, no sols es beneficiarem les valencianes i els valencians, sino tambe a les demes Comunitats Autonomes, que han tingut en l’historia mostres sobrades de la solidaritat del nostre Regne, cap al resto de l’Estat.

Hector Villalba Sindic del G.P.N. Unio Valenciana

L'any 1996 ha estat un any electoral.

Les eleccions del passat mes de marg determinaren un canvi en la correlació de forces en I'ámbit de I'estat que dugué a Moncloa un govem de la dreta del senyor Aznar amb el suport explícit de les dretes nacionalistas periferiques CiU, PNB i CC.

1996 era també l'any de la modificació obligatória del sistema de finangament de les CC.AA. previst a la Llei i que cada cinc anys revisa i adapta el sistema.

De entrada diré, que més que caldria, la modificació acordada respon més als criteris de conjuntura política i de les necessitats de pactes per al govern, que al que serien modificacions més objectivables a la llum de la experiencia i que haurien de respondre al meu entendre, a la necessitat d'articular un sistema de finanqament que assegure ¡'actual procés de descentralització política i administrativa de I'estat de les autonomies que consagra la Constitució Espanyola avangant pel camí de la suficiencia i l'autononúa financera de cada CC.AA. i sobretot corregint I'INJUSTICIA que el sistema dels darrers cinc anys ha suposat per a detenninats territoris, entre ells la Comunitat Valenciana.

El pacte de govem PP-CIU és per dainunt d'altres consideracions i "cantaes" del senyor Zaplana, el que ha marcat la modificació del nou sistema de finanlament i aixó, per als valencians no ens ha resultat beneficios.

Ara haurem d'esperar altres cinc anys per a poder canviar en un sentit positiu per a nosaltres un sistema que ens pedudica.

Que ens pe@udica no és una afirmació més o menys interessada que faig des de I'oposició al govem PP-UV (Fins i tot UV, soci de govem reconeix que de forment ni un grá).

Continuem a la cua de les CC. AA. amb competéncies del 151 en quant a finangament per cápita per a la prestació dels serveis (educació, sanitat, serveis socials ... ). El factor poblacio que haguera pogut modificar lleugerament al nostre favor una situació tradicionalment injusta tampoc es contempla ja que per una qüestió "técnica" del cens, exclouen a 250.000 valencians i valencianes de la població real del P.V. La variable població no ha estat modificada (recordem que era la bandera reivindicativa del senyor Zaplana) la qual cosa significa com ja he dit que continuem a la cua.

Actualment es calcula que rebem unes 20.000 pts. per habitant i any menys que la mitjana de les CC. AA. del 151, i aixb suposa la pérdua de 80.000 milions de pts. cada any i 400.000 milions en el període de vigéncia de l'actual acord.

El senyor Olivas, conseller d'Economia, alhora de valorar el que ha significas per a nosaltres el nou acord ha dit que és molt satisfactori per a nosaltres pero quan ha de quantificar la satisfacció no pot fer-ho o ho ha de fer amb tantes vaguetats i abstraccions que no s'atreveix a donar una xifra ni aproximada. Ha parlat de 20.000, 40.000, 50.000... milions en els cinc anys, (cas de confirmar-se alguna d'elles, representaría cada any en un pressupost d'un bilió de pts., 4.000, 8.000, 10.000) quan d'entrada cada any ens rapinyen 80.000 milions.

Aquest acord, és un acord precipitat, no consensual, obscur, insolidari, segurament inaplicable, i dificilment controlable. 1 un sistema no consensual i insolidari és un sistema inestable que dificilment va a mantindre's al llarg dels cinc anys de vigéncia i que haurá de rnodificar-se.

Nosaltres, des d'EUPV i en coherencia amb la nostra proposta d'estat federal apuntem I'horitzó d'un sistema de concerts solidaris. Mentrestant les modificacions haurien de contemplar els següents criteris: disminuir radicalment les actuals diferéncies en el finanlament per cápita per a la prestació dels mateixos serveis. Avangar en autonomia financera, corresponsabilitat fiscal i capacitas normativa (i exercir-la). Concretar i articular generosament els factors de sol¡daritat interterritorial a través del Fons de Cooperació Interterritorial (i del Fons de Nivellació de Serveis, així com el pacte entre les CC.AA. i l'Adn-ánistració Central entom de les inversions estatals territorialitzades i les anomenades partides "extrapressupostáñes" de les que sembla que únicament siguen Pujol i Ardanza.

Albert Taberner President d'EUPV